Hola gent, aquí teniu una mica de música de fons perquè us inspireu... però no us adormiu eh!
La primera és de Enya i es diu May it be, de la BSO de El señor de los anillos.
martes, 30 de octubre de 2007
domingo, 21 de octubre de 2007
EL PROFETA DE GARGALLO
Títol: El profeta
Autor: Gargallo, Pablo (1881-1934)
Autor: Gargallo, Pablo (1881-1934)
Cronologia: 1933
Estil: cubisme
Tècnica: forja
Material: bronze
Formes: escultura exempta
Tipologia: dempeus
Cromatisme: monocroma
Dimensions: 235 cm ( alt ) x 65 cm x 50 cm
Localització actual: n’hi ha diverses reproduccions ( centre d’Art Reina Sofia,a Madrid; Museu Gargallo, a Saragossa...)
Tema: un home il·luminat,en tensió física i espiritual per allò que vol comunicar,adopta el paper de guia i lluita per manifestar als seus semblants la seva veritat. El gest és desafiant i convida a seguir-lo amb el braç dret,mentre que a la mà esquerra sosté amb autoritat una vara. És una figura molt dinàmica que adquireix noves formes a mesura que l’espectador gira al seu voltant i es fixa en el joc canviant d’espais buits i masses.
Estil: cubisme
Tècnica: forja
Material: bronze
Formes: escultura exempta
Tipologia: dempeus
Cromatisme: monocroma
Dimensions: 235 cm ( alt ) x 65 cm x 50 cm
Localització actual: n’hi ha diverses reproduccions ( centre d’Art Reina Sofia,a Madrid; Museu Gargallo, a Saragossa...)
Tema: un home il·luminat,en tensió física i espiritual per allò que vol comunicar,adopta el paper de guia i lluita per manifestar als seus semblants la seva veritat. El gest és desafiant i convida a seguir-lo amb el braç dret,mentre que a la mà esquerra sosté amb autoritat una vara. És una figura molt dinàmica que adquireix noves formes a mesura que l’espectador gira al seu voltant i es fixa en el joc canviant d’espais buits i masses.
El profeta és l’obra principal de Pablo Gargallo, la qual reballà tota la vida. Se’n conserven dibuixos previs molt primerencs,del 1904. El 1926 va fer un Cap de profeta de coure que es considera el precedent d’aquesta gran peça.
Representa un home que aixeca el braç en gest desafiador i que amb la mà de l’altre aguanta un bastó. Una peça de riba que sembla una pell li cobreix el cos.
Representa un home que aixeca el braç en gest desafiador i que amb la mà de l’altre aguanta un bastó. Una peça de riba que sembla una pell li cobreix el cos.
El joc de corbes i contracorbes de la figura crea uns espais buits i canviants i dinàmics.
L’aire ha passat a formar part de l’escultura incorporant-se en la massa volumètrica, que alleugereix. El ferro permet combinar la làmina plana,el tub ondulat i el buit de manera que s’aconsegueix formes cubistes i una incorporació de l’aire quasi impressionista. Tant la cara com el gest del cos,que s’eleva, són d’una gran expressivitat.
Aquesta obra és un resum de tota la producció de Gargallo perquè és una peça de contingut simbolista,fa un plantejament expressionista i utilitza formes sintetitzades on els plans intersecats,els alvèols i les perforacions mostren el buit com a material escultòric; tota l’obra és dominada per un perfeccionisme d’arrel noucentrista.
Gargallo va ser el primer esculptor, cronologicament parlant, que juntament amb picasso i Juli Gonzalez va descobrir el buit escultoric. Les aportacions estilistiques de tots tres, que s’havien conegut a Barcelona i es van retrobar a París, van permetre un intercanvi de coneixements que va afavorir-los molt. Les formes geometriques del cubisme van propiciar de noves formes escultoriques de ferro, de que Gargallo i Gonzalez eren grans mestres; ells dos van influir en Picasso i el van introduir en les possibilitats que tenia el treball amb ferro.
Gargallo, modernista convençut els anys del seu inici artistic, va donar una nova dimensió a l’escultura simbolista en aquella epoca, de la qual destaquen les escultures decoratives de l’interior del Palau de la Música Catalana.
Molt aviat va evolucionar cap altres formes escultoriques, per exemple, en noucentisme, com es pot veure en els gents i l’auriga de l’estadi de Montjuïc. Les estades que va fer a Paris el van decantar, posteriorment, cap a formes mes avantguardistes com ara el cubisme i l’impressionisme amb les quals ara l’identifiquem.
Gargallo va ser el primer esculptor, cronologicament parlant, que juntament amb picasso i Juli Gonzalez va descobrir el buit escultoric. Les aportacions estilistiques de tots tres, que s’havien conegut a Barcelona i es van retrobar a París, van permetre un intercanvi de coneixements que va afavorir-los molt. Les formes geometriques del cubisme van propiciar de noves formes escultoriques de ferro, de que Gargallo i Gonzalez eren grans mestres; ells dos van influir en Picasso i el van introduir en les possibilitats que tenia el treball amb ferro.
Gargallo, modernista convençut els anys del seu inici artistic, va donar una nova dimensió a l’escultura simbolista en aquella epoca, de la qual destaquen les escultures decoratives de l’interior del Palau de la Música Catalana.
Molt aviat va evolucionar cap altres formes escultoriques, per exemple, en noucentisme, com es pot veure en els gents i l’auriga de l’estadi de Montjuïc. Les estades que va fer a Paris el van decantar, posteriorment, cap a formes mes avantguardistes com ara el cubisme i l’impressionisme amb les quals ara l’identifiquem.
miércoles, 3 de octubre de 2007
Juli González al MNAC
El romànic mediterrani, Juli González i el dadaisme de Man Ray, Duchamp i Picabia estaran al MNAC el 2008.
Saldar un deute amb Juli González
La següent exposició serà l’exposició "Juli González", la primera antològica dedicada a Barcelona a l‘artista i amb la qual es pretén saldar un deute que la ciutat té amb ell. La mostra inclourà escultures de ferro, dibuixos y objectes d’aquest "renovador de l’escultura", com el va definir Ocaña.
Tant Ocaña com la subdirectora del MNAC, Cristina Mendoza, subratllaren que és un artista que "no és tan conegut com mereixeria" i que es usual desconèixer que va néixer a Barcelona i que va iniciar a la ciutat la seva trajectòria artística.
Paral·lelament a la exposició de Juli González, que tindrà lloc a partir de novembre de 2008, el MNAC dedicarà una exposició de petit format als dibuixos d’Eugenio Lucas, pintor romàntic seguidor de Francisco de Goya. 
Saldar un deute amb Juli González
La següent exposició serà l’exposició "Juli González", la primera antològica dedicada a Barcelona a l‘artista i amb la qual es pretén saldar un deute que la ciutat té amb ell. La mostra inclourà escultures de ferro, dibuixos y objectes d’aquest "renovador de l’escultura", com el va definir Ocaña.
Tant Ocaña com la subdirectora del MNAC, Cristina Mendoza, subratllaren que és un artista que "no és tan conegut com mereixeria" i que es usual desconèixer que va néixer a Barcelona i que va iniciar a la ciutat la seva trajectòria artística.
Paral·lelament a la exposició de Juli González, que tindrà lloc a partir de novembre de 2008, el MNAC dedicarà una exposició de petit format als dibuixos d’Eugenio Lucas, pintor romàntic seguidor de Francisco de Goya.
MNAC. Museu Nacional d'Art de Catalunya
MNAC. Palau Nacional.
Parc de Montjuïc
08038 Barcelona
Tel.: 93 622 03 60
Centre Juli Gonzaléz
A València hi trobem el Centre Juli González, un dels dos edificis que formen part de l'IVAM, l'Institut Valencià d'Art Modern.
Allà hi podem trobar una exposició permanent de l'artista català. És la col·lecció més important de González que podem trobar, amb 400 peces, aproximadament, entre pintures, dibuixos, escultura i orfebreria. A més, es conserva també l'obra del seu germà Joan González (1868-1908) i la de la seva filla Roberta.
Exposició Permanent
Horari de l'exposició:
De octubre a maig.
De dimarts a diumenge de 10 a 20 h.
Dilluns tancat.
Del 1 de juny al 30 de septembre, de dimarts a diumenge de 10 a 22 h.
Preu exposició: 2,10 € (adults) i 1,05 € (estudiants i carnet jove).
Nens, jubilats, amics del IVAM i menors de 10 anys: entrada gratuita.
Diumenge entrada gratuïta.
Espacio: IVAM. Centro Julio González. Instituto Valenciano de Arte Moderno
Localitat: València
Direcció: Guillen de Castro, 118
Zona: València
Tel.: 96 386 30 00
Allà hi podem trobar una exposició permanent de l'artista català. És la col·lecció més important de González que podem trobar, amb 400 peces, aproximadament, entre pintures, dibuixos, escultura i orfebreria. A més, es conserva també l'obra del seu germà Joan González (1868-1908) i la de la seva filla Roberta.
Exposició Permanent
Horari de l'exposició:
De octubre a maig.
De dimarts a diumenge de 10 a 20 h.
Dilluns tancat.
Del 1 de juny al 30 de septembre, de dimarts a diumenge de 10 a 22 h.
Preu exposició: 2,10 € (adults) i 1,05 € (estudiants i carnet jove).
Nens, jubilats, amics del IVAM i menors de 10 anys: entrada gratuita.
Diumenge entrada gratuïta.
Espacio: IVAM. Centro Julio González. Instituto Valenciano de Arte Moderno
Localitat: València
Direcció: Guillen de Castro, 118
Zona: València
Tel.: 96 386 30 00
Suscribirse a:
Entradas (Atom)