EL PROFETA DE GARGALLO

Títol: El profeta
Autor: Gargallo, Pablo (1881-1934)

Cronologia: 1933
Estil: cubisme
Tècnica: forja
Material: bronze
Formes: escultura exempta
Tipologia: dempeus
Cromatisme: monocroma
Dimensions: 235 cm ( alt ) x 65 cm x 50 cm
Localització actual: n’hi ha diverses reproduccions ( centre d’Art Reina Sofia,a Madrid; Museu Gargallo, a Saragossa...)
Tema: un home il·luminat,en tensió física i espiritual per allò que vol comunicar,adopta el paper de guia i lluita per manifestar als seus semblants la seva veritat. El gest és desafiant i convida a seguir-lo amb el braç dret,mentre que a la mà esquerra sosté amb autoritat una vara. És una figura molt dinàmica que adquireix noves formes a mesura que l’espectador gira al seu voltant i es fixa en el joc canviant d’espais buits i masses.

El profeta és l’obra principal de Pablo Gargallo, la qual reballà tota la vida. Se’n conserven dibuixos previs molt primerencs,del 1904. El 1926 va fer un Cap de profeta de coure que es considera el precedent d’aquesta gran peça.
Representa un home que aixeca el braç en gest desafiador i que amb la mà de l’altre aguanta un bastó. Una peça de riba que sembla una pell li cobreix el cos.

El joc de corbes i contracorbes de la figura crea uns espais buits i canviants i dinàmics.

L’aire ha passat a formar part de l’escultura incorporant-se en la massa volumètrica, que alleugereix. El ferro permet combinar la làmina plana,el tub ondulat i el buit de manera que s’aconsegueix formes cubistes i una incorporació de l’aire quasi impressionista. Tant la cara com el gest del cos,que s’eleva, són d’una gran expressivitat.

Aquesta obra és un resum de tota la producció de Gargallo perquè és una peça de contingut simbolista,fa un plantejament expressionista i utilitza formes sintetitzades on els plans intersecats,els alvèols i les perforacions mostren el buit com a material escultòric; tota l’obra és dominada per un perfeccionisme d’arrel noucentrista.
Gargallo va ser el primer esculptor, cronologicament parlant, que juntament amb picasso i Juli Gonzalez va descobrir el buit escultoric. Les aportacions estilistiques de tots tres, que s’havien conegut a Barcelona i es van retrobar a París, van permetre un intercanvi de coneixements que va afavorir-los molt. Les formes geometriques del cubisme van propiciar de noves formes escultoriques de ferro, de que Gargallo i Gonzalez eren grans mestres; ells dos van influir en Picasso i el van introduir en les possibilitats que tenia el treball amb ferro.
Gargallo, modernista convençut els anys del seu inici artistic, va donar una nova dimensió a l’escultura simbolista en aquella epoca, de la qual destaquen les escultures decoratives de l’interior del Palau de la Música Catalana.
Molt aviat va evolucionar cap altres formes escultoriques, per exemple, en noucentisme, com es pot veure en els gents i l’auriga de l’estadi de Montjuïc. Les estades que va fer a Paris el van decantar, posteriorment, cap a formes mes avantguardistes com ara el cubisme i l’impressionisme amb les quals ara l’identifiquem.